Platja de Garbet
Sens dubte la millor platja de la Balmeta, mig quilòmetre de sorres i graves, amb un fons molt apte pel bany, però mancat d’interès submarí. La mateixa muntanya que l’envolta fa disminuir els afectes dels vents del nord, però queda oberta al vents de llevant, d’on prové l’abundància de closques de mol.luscos bivalves enterrats, com pagellides, petxinots, orelles de mar o cargolins.
La claretat de sorra contribueix a la transparència de les seves aigües. A l’extrem de migdia emergeix un altívol rocam fàl.lic, conegut per cavall bernat (1), un dels cinc existents al litoral català.
Situada a mig cami de LLançà i Colera, terme on pertany. S’hi pot accedir tant en cotxe com en tren, però en aquest cas només durant la temporada estival, que fan parada al “baixador” de Garbet.
Història
Darrere la platja encara s’alça el mas del Perdigot, el més proper al mar de tot el litoral de la Balmeta i del Cap de Creus. Ja era citat l’any 1952, quan l’abat Galzeran de Rocabruna l’establí en emfiteusi al pagès Bartomeu Morres de Llançà, fins l’any 1984 fou traspassat pel seu fill a la universitat de Llançà, per tal de garantir refugi als pescadors que practicaven l’encesa a cala Cervera.
El 1902 pertanyia al colerenc Antoni Bosch Darnés i divuit anys després l’adquirí Miquel Cardoner Goday, transmès per herència als seus descendents, que van reconvertir el camp de patates immediat en el Camping de Garbet.
Actualment propietat de la Generalitat de Catalunya i reconvertit en un pàrquing.
Topònim: Garbet
Topònim derivat de gravet que significa “lloc amb grava”, com demostra un subestabliment de 1779: sis vesanes de terra boscosa en la montaña de gravet i territori dit coma del Socarrador.
Badia àmplia i assolellada de la Balmeta, formada per la vall i el rec homònim que la configuren mig quilòmetre de platja, clapejada de sorres i graves. Dins el seu perímetre, envoltat de pineda, es troben diverses raconades i platgetes tan some i diàfenes que recorden els mars tropicals.
En documents del segle X s’esmenta com a cala Freixa. Antigament havia estat port d’intercanvi marítim de productes del rerepaís, com Sant Silvestre, Vallmala i altres més foranis.
Cavall Bernat
Deformació de carall baranat, mot d’origen preromà que significa “roques voltades per una rotllana d’aigua”. Aplicat a tos els illots de forma monolítica que els grecs anomenaven melodes, per la configuració i semblaça amb el membre viril. Al litoral català trobem cinc penyats amb aquestes característiques.
El primer i més migrat s’escau a Banyuls, poc abans de cap Rederis, El proper a Garbet, en el racó ponentí de la platja. I un tercer més alterós, a la punta extrema de Cap Norfeu. Els altres dos, queden fora del cap de Creus. A l’Estartit es tracta d’un tascó marí integrat al conjunt de les Medes i a Platja d’Aro, un cairell que avui resta en zona dessecada.