Platja de Garbet
Platja de Garbet Sens dubte la millor platja de la Balmeta, mig quilòmetre de sorres i graves, amb un fons molt apte pel bany, però “Platja de Garbet”
Entre la terra i el mar
No hi ha cap de mena de dubte que el Cap de Creus -no l’accident geogràfic concret que porta aquest nom, sinó tota la zona que l’envolta- té una configuració especial que el singularitza.
Sembla que els elements naturals constitutius, la forma que adquireixen, el contrast amb què es presenten i la diversitat de fenòmens a què donen lloc, s’hagin posat d’acord per aparèixer conjuntament en una relativament petita extensió de terreny per a fer-ne un paisatge únic.
Raons i racons per compartir
Naturalment, també és gairebé única la situació. No podem trobar a gaires llocs l’espectacle dantesc de l’enfonsament d’una serralada impressionant -en aquest cas el Pirineu- en el mar. És un punt de confluència d’una mola pètria imposant i d’una massa líquida prou abassegadora. És -almenys en el perfil costaner- l’escenari d’una eterna lluita entre mar i terra, entre guanyar o perdre, entre envair o ser envaït, entre néixer o morir.
No sabem, realment, si hem de parlar d’on el Pirineu acaba o d’on comença, d’on les terres emergiren fent enrere el primitiu mar o d’on el mar va penetrant la terra.
Amb ulls de poeta, estem davant d’una mena d’acte de possessió amorosa en el qual no se sap ben bé -potser ni fa falta saber-ho- qui posseeix i que és el posseït.
La penetració de les puntes rocoses en la massa marina o l’arribada furiosa, constant, persistent, dels cops de mar, cales endins, que sap si, més que una agressió mútua no és una abraçada perenne, ben trobada, o una gegantina encaixada de mà.
Compteu, per tant, si se’n poden trobar d’imatges, en una àrea tan suggerent, si se’n poden formar de mites, de llegendes i d’històries més o menys verídiques. La capacitat creativa humana ha tingut a l’abast una diversitat geogràfica gens gasiva per a poder-hi aplicar el fruit de la seva imaginació. Penyals, roques, freus, cales, platges, miradors, senderols, torrents, aiguamolls, fonts, masses boscoses, arbres singulars, plantes, fauna terrestre i marítima, han merescut, des de temps immemorial, l’admiració de l’home. Aquest, a vegades, hi ha trobat semblances en les formes, els colors o els perfils. I s’ha dedicat a aplicar-li noms alguns dels quals, amb el pas dels anys, han acabat resultant enigmàtics i difícils de comprende.
Però, evidentment, l’home no s’ha limitat al bateig de la contrada. L’ha habitada, l’ha transformada, l’ha adaptada a les seves necessitats i hi ha deixat el testimoni.
Aquesta pàgina web està dedicada a suma, a suma la feina de tots plegats. Convertir la memòria popular, tramesa oralment de pares a fills, en memòria escrita.
L’exhaustiu treball sobre el Cap de Creus, Arnald Plujà i Canals és principal l’ingredient de poder oferir-vos tot el contingut que podreu anar veient.
Ús convidem a llegir-nos i gaudir del nostre Cap de Creus.
Font documental:
Pròleg escrit per Joan Domènech i Moner al llibre Estudi del Cap de Creus – La Costa
Aquí us en deixem un tros. Una bonica manera de descriure el Cap de Creus.
Blog
Itineraris pel Cap de Creus
La Cova del Bou Marí
El Bou Marí Bou marí: També anomenat vedell, llop marí, vell-marí o llop de mar (Monachus monachus), és una espècie de foca mediterrània de gairebé “La Cova del Bou Marí”