El Bou Marí

Bou marí: També anomenat vedell, llop marí, vell-marí o llop de mar (Monachus monachus), és una espècie de foca mediterrània de gairebé tres metres de llargada i tres-cents quilos de pes que vivia amb certa abundància a les nostres costes fins a finals del segle passat. Els darrers exemplars coneguts daten dels anys cinquanta.
Bou Mari Cap de Creus

Un va ésser vist dins la badia portenca, prop del moll d’en Balleu, i l’altre fou capturat a la punta Figuera. Dues coves marines i un promontori encara en conserven el topònim i demostren l’existència d’aquest mamífers en aigües del cap de Creus.
La regressió i extinció d’aquests exemplars s’explica per diverses causes: el lent procés reproductiu de les femelles, la gestació d’una sola cria a partir dels cinc anys i encara en periodes alterns i, molt especialment, la competència que representava per l’home que s’alimentava dels mateixos peixos perquè sovint li destrossava les xarxes per buscar tonyines.
Per aquestes raons, se’l perseguia i es pescava amb enormes hams escats amb pops i calamars.
El bou marí també era objecte de creences i supersticions dels pescadors cadaquesencs que, en temps pretèrits, en portaven un tros de pell a la barca per allunyar el perills i les tempestes.

Textos bou marí
Benet Nadal, últim pescador que va veure un Bou marí al moll d'en Balleu
Mapa antic Cap de Creus

Immersió a la cova del Bou Marí - Cala Jóncols

El principal atractiu del paratge és la cova del bou marí, la foca mediterrània que habità fins a mitjans del segle passat. La seva desaparició d’aquest animal està relacionada amb el lent procés reproductiu, la regressió de la pesca, l’augment d’embarcacions i la competència exercidad amb els pescadors. L’aïllament d’aquest tram de litoral i l’abundància de cavitats expliquen que fos el darrer reducte del cap Creus on persvisqué l’espècie. En mar encalmada, s’hi pot accedir nedant, la sostrada disminueix d’alçada a mesura que s’endinsa fins a esdevenir una platgeta de rava, on els reflexos solars evolucionen del blau intens fins al turquesa. Hi ha una segona cavitat situada a l’entrada de Jóncols i relacionada amb l’anterior, però de molt més difícil accés i que requereix nocions d’espeleologia subaquàtica. Per accedir-hi, cal resseguir un claustrobòfic passadís emmergit que desemboca a les entranyes del penya-segat, on descobrirem una sala soterrada amb total absència de llum, part inundada d’aigua de mar i part en secada. Sens dubte, el refugi secret on parien les foques, un lloc inaccesible pels humans desproveïts d’escafandre i on les foques sempre podien recórrer en cas de perill. En definitiva, una meravella que la naturalesa ha mantingut segles amagada. A l’interior de la badia encara coneixem altres cavorques de semblants característiques.
Cova bou marí
Cala Jòncols
Cova Bou Marí - Jóncols
Cala Jòncols
Cova bou marí Portbou
Portbou

Referències:

Últims exemplars avistats:

1863 Banyuls

Capturat un bou marí metre paria a la platja.

1920 Cadaqués

Exemplar vist entre Calanans i la punta de la Figuera.

1950 El Port de la Selva

Vist per un pescador al moll d’en Balleu (Per Benet Nadal).

1950 Cadaqués

Exemplar vist per un pescador a la cova del Bou Marí (Pere Fortuny).

1973 Cadaqués

Vist el darrer exemplar entre Calanans i la punta de la Figuera.

Fonts documentals: