El Bou Marí


Un va ésser vist dins la badia portenca, prop del moll d’en Balleu, i l’altre fou capturat a la punta Figuera. Dues coves marines i un promontori encara en conserven el topònim i demostren l’existència d’aquest mamífers en aigües del cap de Creus.
La regressió i extinció d’aquests exemplars s’explica per diverses causes: el lent procés reproductiu de les femelles, la gestació d’una sola cria a partir dels cinc anys i encara en periodes alterns i, molt especialment, la competència que representava per l’home que s’alimentava dels mateixos peixos perquè sovint li destrossava les xarxes per buscar tonyines.
Per aquestes raons, se’l perseguia i es pescava amb enormes hams escats amb pops i calamars.
El bou marí també era objecte de creences i supersticions dels pescadors cadaquesencs que, en temps pretèrits, en portaven un tros de pell a la barca per allunyar el perills i les tempestes.



Immersió a la cova del Bou Marí - Cala Jóncols


Cala Jòncols

Cala Jòncols

Portbou
Referències:
- Els pescadors de Llançà portaven una fitora a la barca per matar bous marins i la família Garriga del Port utilitzaven una pomada feta de bou marí per curar les punxades d'escòrpores.
- Els pescadors de Cadaqués també portaven una fitora amb la mateixa finalitat de matar els animals i un tros de pell de bou marí a la barca per allunyar les tempestes i altres perills.
Últims exemplars avistats:
Capturat un bou marí metre paria a la platja.
Exemplar vist entre Calanans i la punta de la Figuera.
Vist per un pescador al moll d’en Balleu (Per Benet Nadal).
Exemplar vist per un pescador a la cova del Bou Marí (Pere Fortuny).
Vist el darrer exemplar entre Calanans i la punta de la Figuera.