La badia i l'illa de Portlligat

Un reclau mineralògic invadit pel mar, paradigma de l’anomenat paisatge fractal.

La badia de Portlligat sempre ha estat un lloc d’atracció per als visitants de Cadaqués. Mai no sabrem si sense en Dalí hagués tingut el mateix renom, el que podem afirmar és que la bellesa de l’enclau prové de la pròpia naturalesa.

Badia de Portlligat
Badria de Portlligat
Que veurem durant el camí:

La Badia de Portlligat

La Badia de Portlligat, gairebé tancada, tal com indica el topònim, constitueix un magnífic recés natural i l’últim baluard dels pescadors cadaquesencs. La barreja de tonalitats i la geologia de l’entorn, constitueixen el paradigma del paisatge fractal, una nova ciència basada en la informàtica i la geometria, per descriure formes i figures amb exactitud.

Al seu perímetre, s’hi troba la platgeta de Sant Antoni, el cau de sa Guineu, dues grans inflexions originades per la punta des Vailet, el racó des Calders, d’aigües encalmades i el polinèsic passatge de ses Boquelles. Bona part del renom de Portlligat prové d’en Salvador Dalí, que considerava la badia com l’indret més bonic del món, una reserva mil.lenària a preservar, per això, a l’any 1953, amb l’ajut de Miquel Mateu, aconseguir crear-hi un Patronat de Protecció.

La casa de Salvador Dalí

A la reracala de Portlligat, existien vint-i-tres botigues o casetes de pescadors, agrupades entorn un reguerol, avui esdevingut carreró enllosat. Nou d’elles, formaven el nucli més panoràmic, lloc idoni per a la ubicació d’un taller d’artista, detall percebut per Dalí, així que als anys trenta inicià les gestions per adquirir les barraques de l’Arsenio, la Lídia, l’Africano, el Montget, Radó i l’anomenada Capella, mentre que Salvador Planells i l’avi Calçat, mantenien llur propietat.

Finalment aquest darrer la traspassà a un tal Babiano, que la bescanvià amb el pintor, per una situada a l’altra vorera. Aconseguit el propòsit, encargà a Emili Puignau, amic i contractista local, la construcció de la seva residència, a base d’enlairar les parets mestres existents, sense desmuntar les teulades, així Dalí podria viure dessota mateix, pintar i seguir el decurs de les obres. 

Mort l’artista, l’Estat heretà el patrimoni dalinià, inclosa l’esmentada casa, avui restaurada i reconvertida en un museu, gestionat per la Fundació Gala-Dalí.

L’Illa de Portlligat

El tercer element fractal de Porlligat és l’illa, un braç de terra que s’allarga mig quilòmetre i juntament amb sa Farnera resguarda la badia homònima de llevants i tramuntanes. Pocs anys enrere, disposava d’habitatges i dependències pròpies d’un mas, com corral, galliner, camps i pous, ja que els terrenys s’emparen per conreu, pastura, reproducció de conills i posteriorment com habitatge de hippies.

Per als cadaquesencs d’antany, era l’illa del Correu, per l’activitat del seu estadant. Als anys seixanta pertanyia a Lluís Sentís, llavors a una entitat bancària, més tard a una empresa alemanya i finalment a la Diputació de Girona, que ha enderrocat els edificis i la deixada en l’estat primitiu.

En alguns punts, com la platja d’en Ton, l’illa és accesible sense nadar, ja que només s’allunya seisanta metres del costaner, amb profunditats inferiors a una braça. A part de quatre arbres aïllats, tot l’interior s’ha colonitzat per dits de bruixa (Carpobrotus edulis) i no presenta altre interès que la insularitat i l’espadat nòrdic, amb idíl.lics passatges marítims, un reguitzell de furallons i minúscules raconades sorrenques.

La badia i l'illa de Portlligat
La badia i l'illa de Portlligat

Localització

Terme de Cadaqués

Dificultat

Itinerari sense cap dificultat remarcable

Inici Ruta

Portlligat - Casa de Salvador Dali

Tipus de ruta

Ruta a peu (corriol)

Referencia

Itinerari 37

Accés:

Una vegada a Cadaqués, ens adreçarem a Portlligat, on hi ha la casa de Salvador Dalí. El millor recorregut consisteix en cirvumval.lar el corriol que serpenteja el litoral i s’inicia darrera l’embarcador de pescadors. Amb deu minuts, s’arriba a la platgeta des Calders i tot vorejant la punta des Vailet, sortirem al passatge de ses Boquelles, des d’on ja es veu l’illa de Portlligat.

Fonts documentals: