Entre la terra i el mar

No hi ha cap de mena de dubte que el Cap de Creus -no l’accident geogràfic concret que porta aquest nom, sinó tota la zona que l’envolta- té una configuració especial que el singularitza.

Sembla que els elements naturals constitutius, la forma que adquireixen, el contrast amb què es presenten i la diversitat de fenòmens a què donen lloc, s’hagin posat d’acord per aparèixer conjuntament en una relativament petita extensió de terreny per a fer-ne un paisatge únic.

Raons i racons per compartir

Naturalment, també és gairebé única la situació. No podem trobar a gaires llocs l’espectacle dantesc de l’enfonsament d’una serralada impressionant -en aquest cas el Pirineu- en el mar. És un punt de confluència d’una mola pètria imposant i d’una massa líquida prou abassegadora. És -almenys en el perfil costaner- l’escenari d’una eterna lluita entre mar i terra, entre guanyar o perdre, entre envair o ser envaït, entre néixer o morir.

No sabem, realment, si hem de parlar d’on el Pirineu acaba o d’on comença, d’on les terres emergiren fent enrere el primitiu mar o d’on el mar va penetrant la terra.

Amb ulls de poeta, estem davant d’una mena d’acte de possessió amorosa en el qual no se sap ben bé -potser ni fa falta saber-ho- qui posseeix i que és el posseït.

La penetració de les puntes rocoses en la massa marina o l’arribada furiosa, constant, persistent, dels cops de mar, cales endins, que sap si, més que una agressió mútua no és una abraçada perenne, ben trobada, o una gegantina encaixada de mà.

Compteu, per tant, si se’n poden trobar d’imatges, en una àrea tan suggerent, si se’n poden formar de mites, de llegendes i d’històries més o menys verídiques. La capacitat creativa humana ha tingut a l’abast una diversitat geogràfica gens gasiva per a poder-hi aplicar el fruit de la seva imaginació. Penyals, roques, freus, cales, platges, miradors, senderols, torrents, aiguamolls, fonts, masses boscoses, arbres singulars, plantes, fauna terrestre i marítima, han merescut, des de temps immemorial, l’admiració de l’home. Aquest, a vegades, hi ha trobat semblances en les formes, els colors o els perfils. I s’ha dedicat a aplicar-li noms alguns dels quals, amb el pas dels anys, han acabat resultant enigmàtics i difícils de comprende.

Però, evidentment, l’home no s’ha limitat al bateig de la contrada. L’ha habitada, l’ha transformada, l’ha adaptada a les seves necessitats i hi ha deixat el testimoni.

Aquesta pàgina web està dedicada a suma, a suma la feina de tots plegats. Convertir la memòria popular, tramesa oralment de pares a fills, en memòria escrita.

L’exhaustiu treball sobre el Cap de Creus, Arnald Plujà i Canals és principal l’ingredient de poder oferir-vos tot el contingut que podreu anar veient.

Ús convidem a llegir-nos i gaudir del nostre Cap de Creus.

Font documental:

Pròleg escrit per Joan Domènech i Moner al llibre Estudi del Cap de Creus – La Costa

Aquí us en deixem un tros. Una bonica manera de descriure el Cap de Creus.