Entre masos i paissatges
El Cap de Creus és molt més que penya-segats, cales i paisatges modelats per la tramuntana. Escampades entres les muntanyes, les valls i els camins, els masos són també testimonis d’un territori que durant segles va estar habitat, treballat i transformat per les persones.
El llibre 200 masos i veïnats de Cap de Creus i de l’Albera marítima, recull aquest patrimoni rural i ens apropa a un paisatge que sovint passa desapercebut quan recorrem el Cap de Creus.
En aquest article en descobrirem algunes, les seves històries i la relació que mantenen amb el territori, masos, antics veïnats i cosntruccions que ens permenten entendre com era la vida en aquest extrem de l’Empordà.
Un territori habitat
Entre muntanyes i valls, a prop de rieres, camins i zones de conreu, es va anar formant una xarxa de masos, i petits veïnats que permetien viure dels recursos que oferia la terra. El habitants del Cap de Creus conreaven les terres, cuidaven els animals, aprofitaven els petits boscos i treballaven les feixes que encara avui podem reconèixer en molts indrets del paisatge.
Les masies no eren simplement habitatges. Eren petites unitats de vida i de producció, sovint allunyades dels nuclis urbans, on la família vivia vinculada directament al territori. Al seu voltant hi havia camps, oliverars, vinyes, horts, corrals, pallers i altres construccions necessàries per a la vida quotidiana.
Aquest paisatge rural es va anar adaptant a unes condicions especialment dures: la tramuntana, el relleu abrupte, la poca disponibilitat d’aigua i la proximitat del mar. Les parets de pedra seca, les feixes i els camins que trobem avui són, en bona part, el resultat d’aquest llarg treball de transformació del territori.
Amb el pas del temps, moltes d’aquestes masies van quedar abandonades i la vegetació va anar recuperant els espais que durant generacions havien estat conreats. Algunes construccions encara es conserven, d’altres han quedat reduïdes a ruïnes, però totes formen part de la memòria d’un Cap de Creus molt més habitat del que avui podríem imaginar.
És precisament aquest patrimoni, sovint discret i amagat entre el paisatge, el que ens permet descobrir una altra manera de mirar el Cap de Creus: no només com un espai natural extraordinari, sinó també com un territori construït, treballat i viscut durant generacions.
I és aquí on el llibre 200 masos i veïnats del Cap de Creus i de l’Albera marítima, ens ajuda a posar nom i història a molts d’aquests indrets que formen part del paisatge, però que sovint passen desapercebuts
Algunes de les masies que encara podem descobrir
🏡 Mas d’en Baltra
📍 Cadaqués
L’accés al Mas Baltra és a través d’una pista forestal des de la població de Cadaqués (veure ruta). No es imprescindible, pero es recomana accés amb vehícle 4×4.
Actualitat: El mas d’en Baltre actualment és una masia familiar molt especial, restaurada minuciosament, on es respeira molta sensiblitat, amb unes estades úniques i amb un entorn meravellós on gaudir de la natura i la tranquil.litat.
🏡 Mas Fumats
📍 Castell de la Garriga / Roses
🏡 Mas dels Arbres
📍 Perafita / Roses
Com arribar-hi: (veure ruta)
Orígens i evolució (Segles XV – XIX):
- Ja existia en el segle XV com un simple estable/voltat ramader (cortal ramader).
- La seva ampliació posterior (segles XVIII-XIX) va coincidir amb l’augment demogràfic i la demanda de vi, plantant vinyes en les seves terres i reservant la resta per a pastures.
- Va pertànyer a la família Bohera de Cadaqués sota el domini del comte d’Empúries. En 1807, Teresa Bohera es va casar amb Silvestre Puignau.
- La propietat va anar passant per diverses generacions i hereus de les famílies Bohera, Puignau, Donadiu, Rahola i Costa.
Segle XX i ús agrícola/ramader:
- El mas mai va ser habitat pels amos, sinó arrendat a masoveros i pastors. Va arribar a albergar uns 300 caps de bestiar (vaques, cabres i ovelles).
- Després de la Guerra Civil, la crisi rural i la pèrdua de pastures van provocar l’abandó de la majoria dels masos de la zona.
- Al llarg del segle XX va ser arrendat a diferents famílies (la família de Pere Riera Vehí, la de Joan Suñer Costa i, des de 1948, a la família Guitart Pujol).
- La seva economia es basava en la venda de llet, carn a carnissers i vedells a majoristes. Els Guitart van ser els últims a residir allí de manera permanent.
Estructura de l’edifici:
- Consta de tres plantes adaptades al desnivell del terreny: la planta baixa per al bestiar, l’entrepís d’ús mixt i la tercera planta destinada a habitatge (amb cuina, menjador, graner i dos dormitoris).
- Comptava amb dependències annexes com a corral de pedra seca, forn de pa, rafal i paller.
Venda i restauració:
- En 1972, després de diverses segregacions, va ser adquirit per una societat mercantil per a urbanitzar els terrenys.
- Després de quedar abandonat i sofrir vandalisme i deterioració, l’edifici va ser rescatat i totalment restaurat amb gran encert pels seus nous propietaris, Donald Reig i José Antonio Ruiz.
El Mas dels Arbres està catalogat com a Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és un allotjament de turisme rural de luxe i sostenible.
Es troba ubicada a Roses (Alt Empordà), integrada plenament en una finca privada de gairebé 100 hectàrees al cor del Parc Natural del Cap de Creus, a només 15 minuts de Cadaqués i el Port de la Selva.
🏡 Mas Tarragona
📍 Molinàs / Colera
S’emplaça a quatre-cents metres d’alçada, entremig de dos recs que davallen del puig de Tarabaus.
🏡 Mas de la Mata
📍 La Vall / Port de la Selva
Fonts documentals:
0 comentarios